Conjugació del verb desolar
Infinitiu | desolar |
---|---|
Gerundi | desolant |
Participi | desolat, desolada, desolats, desolades |
Mode indicatiu
Present
jo | desolo |
---|---|
tu | desoles |
ell, ella, vostè | desola |
nosaltres | desolem |
vosaltres | desoleu |
ells, elles, vostès | desolen |
Imperfet
jo | desolava |
---|---|
tu | desolaves |
ell, ella, vostè | desolava |
nosaltres | desolàvem |
vosaltres | desolàveu |
ells, elles, vostès | desolaven |
Passat simple
jo | desolí |
---|---|
tu | desolares |
ell, ella, vostè | desolà |
nosaltres | desolàrem |
vosaltres | desolàreu |
ells, elles, vostès | desolaren |
Passat perifràstic
jo | vaig desolar |
---|---|
tu | vas (vares) desolar |
ell, ella, vostè | va desolar |
nosaltres | vam (vàrem) desolar |
vosaltres | vau (vàreu) desolar |
ells, elles, vostès | van (varen) desolar |
Futur
jo | desolaré |
---|---|
tu | desolaràs |
ell, ella, vostè | desolarà |
nosaltres | desolarem |
vosaltres | desolareu |
ells, elles, vostès | desolaran |
Perfet
jo | he desolat |
---|---|
tu | has desolat |
ell, ella, vostè | ha desolat |
nosaltres | hem (havem) desolat |
vosaltres | heu (haveu) desolat |
ells, elles, vostès | han desolat |
Plusquamperfet
jo | havia desolat |
---|---|
tu | havies desolat |
ell, ella, vostè | havia desolat |
nosaltres | havíem desolat |
vosaltres | havíeu desolat |
ells, elles, vostès | havien desolat |
Passat anterior
jo | haguí desolat |
---|---|
tu | hagueres desolat |
ell, ella, vostè | hagué desolat |
nosaltres | haguérem desolat |
vosaltres | haguéreu desolat |
ells, elles, vostès | hagueren desolat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver desolat |
---|---|
tu | vas (vares) haver desolat |
ell, ella, vostè | va haver desolat |
nosaltres | vam (vàrem) haver desolat |
vosaltres | vau (vàreu) haver desolat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver desolat |
Futur perfet
jo | hauré desolat |
---|---|
tu | hauràs desolat |
ell, ella, vostè | haurà desolat |
nosaltres | haurem desolat |
vosaltres | haureu desolat |
ells, elles, vostès | hauran desolat |
Mode subjuntiu
Present
jo | desoli |
---|---|
tu | desolis |
ell, ella, vostè | desoli |
nosaltres | desolem |
vosaltres | desoleu |
ells, elles, vostès | desolin |
Imperfet
jo | desolés |
---|---|
tu | desolessis |
ell, ella, vostè | desolés |
nosaltres | desoléssim |
vosaltres | desoléssiu |
ells, elles, vostès | desolessin |
Perfet
jo | hagi desolat |
---|---|
tu | hagis desolat |
ell, ella, vostè | hagi desolat |
nosaltres | hàgim desolat |
vosaltres | hàgiu desolat |
ells, elles, vostès | hagin desolat |
Plusquamperfet
jo | hagués desolat |
---|---|
tu | haguessis desolat |
ell, ella, vostè | hagués desolat |
nosaltres | haguéssim desolat |
vosaltres | haguéssiu desolat |
ells, elles, vostès | haguessin desolat |
Mode condicional
Condicional
jo | desolaria |
---|---|
tu | desolaries |
ell, ella, vostè | desolaria |
nosaltres | desolaríem |
vosaltres | desolaríeu |
ells, elles, vostès | desolarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) desolat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) desolat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) desolat |
nosaltres | hauríem (haguérem) desolat |
vosaltres | hauríeu (haguéreu) desolat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) desolat |
Mode imperatiu
(tu) | desola |
---|---|
(vostè) | desoli |
(nosaltres) | desolem |
(vosaltres) | desoleu |
(vostès) | desolin |