Conjugació del verb incitar
Infinitiu | incitar |
---|---|
Gerundi | incitant |
Participi | incitat, incitada, incitats, incitades |
Mode indicatiu
Present
jo | incito |
---|---|
tu | incites |
ell, ella, vostè | incita |
nosaltres | incitem |
vosaltres, vós | inciteu |
ells, elles, vostès | inciten |
Imperfet
jo | incitava |
---|---|
tu | incitaves |
ell, ella, vostè | incitava |
nosaltres | incitàvem |
vosaltres, vós | incitàveu |
ells, elles, vostès | incitaven |
Passat simple
jo | incití |
---|---|
tu | incitares |
ell, ella, vostè | incità |
nosaltres | incitàrem |
vosaltres, vós | incitàreu |
ells, elles, vostès | incitaren |
Passat perifràstic
jo | vaig incitar |
---|---|
tu | vas (vares) incitar |
ell, ella, vostè | va incitar |
nosaltres | vam (vàrem) incitar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) incitar |
ells, elles, vostès | van (varen) incitar |
Futur
jo | incitaré |
---|---|
tu | incitaràs |
ell, ella, vostè | incitarà |
nosaltres | incitarem |
vosaltres, vós | incitareu |
ells, elles, vostès | incitaran |
Perfet
jo | he incitat |
---|---|
tu | has incitat |
ell, ella, vostè | ha incitat |
nosaltres | hem (havem) incitat |
vosaltres, vós | heu (haveu) incitat |
ells, elles, vostès | han incitat |
Plusquamperfet
jo | havia incitat |
---|---|
tu | havies incitat |
ell, ella, vostè | havia incitat |
nosaltres | havíem incitat |
vosaltres, vós | havíeu incitat |
ells, elles, vostès | havien incitat |
Passat anterior
jo | haguí incitat |
---|---|
tu | hagueres incitat |
ell, ella, vostè | hagué incitat |
nosaltres | haguérem incitat |
vosaltres, vós | haguéreu incitat |
ells, elles, vostès | hagueren incitat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver incitat |
---|---|
tu | vas (vares) haver incitat |
ell, ella, vostè | va haver incitat |
nosaltres | vam (vàrem) haver incitat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver incitat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver incitat |
Futur perfet
jo | hauré incitat |
---|---|
tu | hauràs incitat |
ell, ella, vostè | haurà incitat |
nosaltres | haurem incitat |
vosaltres, vós | haureu incitat |
ells, elles, vostès | hauran incitat |
Mode subjuntiu
Present
jo | inciti |
---|---|
tu | incitis |
ell, ella, vostè | inciti |
nosaltres | incitem |
vosaltres, vós | inciteu |
ells, elles, vostès | incitin |
Imperfet
jo | incités |
---|---|
tu | incitessis |
ell, ella, vostè | incités |
nosaltres | incitéssim |
vosaltres, vós | incitéssiu |
ells, elles, vostès | incitessin |
Perfet
jo | hagi incitat |
---|---|
tu | hagis incitat |
ell, ella, vostè | hagi incitat |
nosaltres | hàgim incitat |
vosaltres, vós | hàgiu incitat |
ells, elles, vostès | hagin incitat |
Plusquamperfet
jo | hagués incitat |
---|---|
tu | haguessis incitat |
ell, ella, vostè | hagués incitat |
nosaltres | haguéssim incitat |
vosaltres, vós | haguéssiu incitat |
ells, elles, vostès | haguessin incitat |
Mode condicional
Condicional
jo | incitaria |
---|---|
tu | incitaries |
ell, ella, vostè | incitaria |
nosaltres | incitaríem |
vosaltres, vós | incitaríeu |
ells, elles, vostès | incitarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) incitat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) incitat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) incitat |
nosaltres | hauríem (haguérem) incitat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) incitat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) incitat |
Mode imperatiu
(tu) | incita |
---|---|
(vostè) | inciti |
(nosaltres) | incitem |
(vosaltres) | inciteu |
(vostès) | incitin |