Conjugació del verb distingir
| Infinitiu | distingir |
|---|---|
| Gerundi | distingint |
| Participi | distingit, distingida, distingits, distingides |
Mode indicatiu
Present
| jo | distingeixo |
|---|---|
| tu | distingeixes |
| ell, ella, vostè | distingeix |
| nosaltres | distingim |
| vosaltres | distingiu |
| ells, elles, vostès | distingeixen |
Imperfet
| jo | distingia |
|---|---|
| tu | distingies |
| ell, ella, vostè | distingia |
| nosaltres | distingíem |
| vosaltres | distingíeu |
| ells, elles, vostès | distingien |
Passat simple
| jo | distingí |
|---|---|
| tu | distingires |
| ell, ella, vostè | distingí |
| nosaltres | distingírem |
| vosaltres | distingíreu |
| ells, elles, vostès | distingiren |
Passat perifràstic
| jo | vaig distingir |
|---|---|
| tu | vas (vares) distingir |
| ell, ella, vostè | va distingir |
| nosaltres | vam (vàrem) distingir |
| vosaltres | vau (vàreu) distingir |
| ells, elles, vostès | van (varen) distingir |
Futur
| jo | distingiré |
|---|---|
| tu | distingiràs |
| ell, ella, vostè | distingirà |
| nosaltres | distingirem |
| vosaltres | distingireu |
| ells, elles, vostès | distingiran |
Perfet
| jo | he distingit |
|---|---|
| tu | has distingit |
| ell, ella, vostè | ha distingit |
| nosaltres | hem (havem) distingit |
| vosaltres | heu (haveu) distingit |
| ells, elles, vostès | han distingit |
Plusquamperfet
| jo | havia distingit |
|---|---|
| tu | havies distingit |
| ell, ella, vostè | havia distingit |
| nosaltres | havíem distingit |
| vosaltres | havíeu distingit |
| ells, elles, vostès | havien distingit |
Passat anterior
| jo | haguí distingit |
|---|---|
| tu | hagueres distingit |
| ell, ella, vostè | hagué distingit |
| nosaltres | haguérem distingit |
| vosaltres | haguéreu distingit |
| ells, elles, vostès | hagueren distingit |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver distingit |
|---|---|
| tu | vas (vares) haver distingit |
| ell, ella, vostè | va haver distingit |
| nosaltres | vam (vàrem) haver distingit |
| vosaltres | vau (vàreu) haver distingit |
| ells, elles, vostès | van (varen) haver distingit |
Futur perfet
| jo | hauré distingit |
|---|---|
| tu | hauràs distingit |
| ell, ella, vostè | haurà distingit |
| nosaltres | haurem distingit |
| vosaltres | haureu distingit |
| ells, elles, vostès | hauran distingit |
Mode subjuntiu
Present
| jo | distingeixi |
|---|---|
| tu | distingeixis |
| ell, ella, vostè | distingeixi |
| nosaltres | distingim |
| vosaltres | distingiu |
| ells, elles, vostès | distingeixin |
Imperfet
| jo | distingís |
|---|---|
| tu | distingissis |
| ell, ella, vostè | distingís |
| nosaltres | distingíssim |
| vosaltres | distingíssiu |
| ells, elles, vostès | distingissin |
Perfet
| jo | hagi distingit |
|---|---|
| tu | hagis distingit |
| ell, ella, vostè | hagi distingit |
| nosaltres | hàgim distingit |
| vosaltres | hàgiu distingit |
| ells, elles, vostès | hagin distingit |
Plusquamperfet
| jo | hagués distingit |
|---|---|
| tu | haguessis distingit |
| ell, ella, vostè | hagués distingit |
| nosaltres | haguéssim distingit |
| vosaltres | haguéssiu distingit |
| ells, elles, vostès | haguessin distingit |
Mode condicional
Condicional
| jo | distingiria |
|---|---|
| tu | distingiries |
| ell, ella, vostè | distingiria |
| nosaltres | distingiríem |
| vosaltres | distingiríeu |
| ells, elles, vostès | distingirien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) distingit |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) distingit |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) distingit |
| nosaltres | hauríem (haguérem) distingit |
| vosaltres | hauríeu (haguéreu) distingit |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) distingit |
Mode imperatiu
| (tu) | distingeix |
|---|---|
| (vostè) | distingeixi |
| (nosaltres) | distingim |
| (vosaltres) | distingiu |
| (vostès) | distingeixin |
Categories
Traduccions
- alemany
- ausmachen; unterscheiden
- anglès
- to characterise; to distinguish
- castellà
- distinguir
- francès
- distinguer
- italià
- distinguere
- neerlandès
- onderscheiden
- portuguès
- distinguir