Conjugació del verb arrelar
| Infinitiu | arrelar |
|---|---|
| Gerundi | arrelant |
| Participi | arrelat, arrelada, arrelats, arrelades |
Mode indicatiu
Present
| jo | arrelo |
|---|---|
| tu | arreles |
| ell, ella, vostè | arrela |
| nosaltres | arrelem |
| vosaltres, vós | arreleu |
| ells, elles, vostès | arrelen |
Imperfet
| jo | arrelava |
|---|---|
| tu | arrelaves |
| ell, ella, vostè | arrelava |
| nosaltres | arrelàvem |
| vosaltres, vós | arrelàveu |
| ells, elles, vostès | arrelaven |
Passat simple
| jo | arrelí |
|---|---|
| tu | arrelares |
| ell, ella, vostè | arrelà |
| nosaltres | arrelàrem |
| vosaltres, vós | arrelàreu |
| ells, elles, vostès | arrelaren |
Passat perifràstic
| jo | vaig arrelar |
|---|---|
| tu | vas (vares) arrelar |
| ell, ella, vostè | va arrelar |
| nosaltres | vam (vàrem) arrelar |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) arrelar |
| ells, elles, vostès | van (varen) arrelar |
Futur
| jo | arrelaré |
|---|---|
| tu | arrelaràs |
| ell, ella, vostè | arrelarà |
| nosaltres | arrelarem |
| vosaltres, vós | arrelareu |
| ells, elles, vostès | arrelaran |
Perfet
| jo | he arrelat |
|---|---|
| tu | has arrelat |
| ell, ella, vostè | ha arrelat |
| nosaltres | hem (havem) arrelat |
| vosaltres, vós | heu (haveu) arrelat |
| ells, elles, vostès | han arrelat |
Plusquamperfet
| jo | havia arrelat |
|---|---|
| tu | havies arrelat |
| ell, ella, vostè | havia arrelat |
| nosaltres | havíem arrelat |
| vosaltres, vós | havíeu arrelat |
| ells, elles, vostès | havien arrelat |
Passat anterior
| jo | haguí arrelat |
|---|---|
| tu | hagueres arrelat |
| ell, ella, vostè | hagué arrelat |
| nosaltres | haguérem arrelat |
| vosaltres, vós | haguéreu arrelat |
| ells, elles, vostès | hagueren arrelat |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver arrelat |
|---|---|
| tu | vas (vares) haver arrelat |
| ell, ella, vostè | va haver arrelat |
| nosaltres | vam (vàrem) haver arrelat |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) haver arrelat |
| ells, elles, vostès | van (varen) haver arrelat |
Futur perfet
| jo | hauré arrelat |
|---|---|
| tu | hauràs arrelat |
| ell, ella, vostè | haurà arrelat |
| nosaltres | haurem arrelat |
| vosaltres, vós | haureu arrelat |
| ells, elles, vostès | hauran arrelat |
Mode subjuntiu
Present
| jo | arreli |
|---|---|
| tu | arrelis |
| ell, ella, vostè | arreli |
| nosaltres | arrelem |
| vosaltres, vós | arreleu |
| ells, elles, vostès | arrelin |
Imperfet
| jo | arrelés |
|---|---|
| tu | arrelessis |
| ell, ella, vostè | arrelés |
| nosaltres | arreléssim |
| vosaltres, vós | arreléssiu |
| ells, elles, vostès | arrelessin |
Perfet
| jo | hagi arrelat |
|---|---|
| tu | hagis arrelat |
| ell, ella, vostè | hagi arrelat |
| nosaltres | hàgim arrelat |
| vosaltres, vós | hàgiu arrelat |
| ells, elles, vostès | hagin arrelat |
Plusquamperfet
| jo | hagués arrelat |
|---|---|
| tu | haguessis arrelat |
| ell, ella, vostè | hagués arrelat |
| nosaltres | haguéssim arrelat |
| vosaltres, vós | haguéssiu arrelat |
| ells, elles, vostès | haguessin arrelat |
Mode condicional
Condicional
| jo | arrelaria |
|---|---|
| tu | arrelaries |
| ell, ella, vostè | arrelaria |
| nosaltres | arrelaríem |
| vosaltres, vós | arrelaríeu |
| ells, elles, vostès | arrelarien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) arrelat |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) arrelat |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) arrelat |
| nosaltres | hauríem (haguérem) arrelat |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) arrelat |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) arrelat |
Mode imperatiu
| (tu) | arrela |
|---|---|
| (vostè) | arreli |
| (nosaltres) | arrelem |
| (vosaltres) | arreleu |
| (vostès) | arrelin |